Introducció a la Sessió de canxa dividida

Abans d’introduir-nos en la categoria de canxa dividida, categoria que esmenta el model horitzontal comprensiu de J.Devís i C. Peiró enfocat per a un context escolar (per això totes les reflexions i preguntes aniran destinades a l'aplicació d'aquest tipus de jocs a xiquets),  cal deixar clar la definició de joc esportiu, en el qual hi ha regles que dictaminen que un equip guanya i l’altre perd.

Ja centrant-nos en la categoria de canxa dividida, segons la definició de Menéndez un joc esportiu de canxa dividida es caracteritza per que els jugadors o bandes contraries es situen front a front en espais diferenciats i separats per una xarxa (línia, corda o un espai mort) amb l'objectiu de llançar o colpejar el mòbil per damunt d'aquesta, de forma que caigui o mora en el camp contrari o resulti difícil la seua devolució.

Un joc esportiu modificat de canxa dividida és un joc esportiu de canxa dividida en el que es modifiquen algunes regles i s’exageren alguns aspectes tàctics o simplificar exigències del joc.

Les característiques principals són la competitivitat i la existència de diferents canxes.

Com a jocs competitius demanem col·laboració i atenció. Són agonístics segons la classificació de jocs de Caillois (1958), ja que hi ha competitivitat.

Com a jocs que tenen diferents canxes, solen ser 2 (jocs duals), encara que també poden ser de 3 o de 4 canxes.

Juguen un equip contra altre, per tant hi ha un treball en equip, cosa que destaca la cooperació entre els jugadors. Gràcies a aquesta característica podem enfocar alguns jocs als xiquets per tal de millorar la cooperació.

Cal dir que no s’ha de confondre amb els jocs esportius d’invasió, com el futbol. En aquests jocs  hi ha canxes però la meta (objectiu) està a la canxa contraria i s’ha d’intentar arribar passant al camp contrari. Mentre que en canxa dividida no es pot passar a l’altre camp.

Respecte als jocs esportius de canxa dividida enfocats als xiquets, s’han de tractar fent algunes variacions de regles perquè poden existir alguns problemes. Per exemple que els millors jugadors de cada equip se la passen entre ells i els altres no participen. Ací hauríem d’intervindre com a professionals canviant alguna regla perquè si no els que no juguen podrien abandonar.

Un altre problema podria aparèixer quan en un equip s’ajunten els bons jugadors en un equip i que sempre guanyen ells i uns altres sempre perden, cosa que pot donar lloc a que els que sempre són derrotats abandonen l’esport. Per què no passi açò s’ha d’intervindre fent equips equilibrats.

 Els jocs de canxa dividida tenen característiques molt semblants amb uns altres tipus de jocs, els jocs de mur. a continuació exposarem algunes de les carcaterísques comuns als dos tipus de jocs:

1.     Participació alternativa. Les accions de els participants, ja siga individualment, per parelles o en equip, es produeixen de forma alternativa, es a dir, primer un jugador y després l’altre. Per tant, no existeix disputa per la possessió del mòbil, ni pressió sobre el que poseix el mateix, ni tampoc contacte físic entre les adversaris, aspectes més propis dels jocs esportius d’invasió.

2.     Esport d’oposició. Segons Hernández Moreno, els esports de canxa dividida i de mur, es concebien com esports de adversari, es a dir, en tots ells trobem un, dos, o més adversaris en intencions oposades a les nostres. Per altra banda, no sempre trobem implícita la característica de cooperació amb els companys en el joc. Lògicament, en tal cas, les accions del equip deuen sincronitzar-se per a elaborar les conductes ofensives i defensives.

3.     L'espai. Els jocs esportius de canxa dividida es caracteritzen per jugar-se en espais separats. Es practiquen passant el mòbil per sobre de la xarxa, que divideix el terreny de joc en dues semicanxes.

4.      El reglament

     4.1. Objectiu del joc. Es guanya un punt quan el mòbil cau una o més d'una vegada -depenent de les especialitats- en el terreny de joc de l'adversari sense que aquest pugui posar-hi remei o el torni fora dels límits del camp.

     4.2. El mòbil. Pot ser una pilota (de diferents mides i materials), una ploma o volant, una indiaca (diferents modalitats), una pilota estel, un dard un disc volador, un pompó ...

     4.3. El implement o instrument de cop del mòbil també atén a diferents modalitats de raquetes i altres estris: mà, pala, paleta, cistella, tamburello ...

    4.4. El temps de joc. Generalment no es cronometren els partits sinó que es juga a un nombre determinat de tants organitzats en sets o jocs. Això comporta implicacions en el model de preparació ja que el jugador haurà d'estar llest per campionats amb durada indeterminada i en què la condició física no siga un factor limitant.

     4.5. El resultat. En els jocs de canxa dividida no hi ha la possibilitat d'empat en competició. Així doncs, les estratègies traçades pels jugadors o equips hauran de passar obligatòriament per la victòria ja que només aquesta es contraposa a la derrota.

Fonaments tècnics generals. En gran part de les modalitats dels jocs esportius de canxa dividida i de mur l'element tècnic fonamental és el cop (com a gest ofensiu i defensiu). Observem gran similitud en els cops dels esports de raqueta: servei, resta, cop de dreta, cop de revés, rematada, volea...

També mencionarem que en els jocs de canxa dividida poden haver varies estructures:

De colaboración con el adversario (1+1). Se pretende conseguir el mayor número posible de pases, por encima del obstáculo, sin que el móvil caiga al suelo.

· De colaboración con el compañero y el adversario (2+2, 3+3, 4+4). Se pretende conseguir el mayor número de pases posibles por encima del obstáculo, colaborando con los adversarios y el compañero, sin que el móvil caiga al suelo.

· De enfrentamiento con el adversario (1vs1, 2vs2). Se pretende conseguir impactar con el balón en el suelo del terreno de juego del contrario o provocar su error y la no devolución del móvil, no colaborando con el compañero.

· De colaboración con el equipo y enfrentamiento con el adversario (2vs2, 3vs3, 4vs4). Se pretende conseguir impactar con el balón en el suelo del terreno de juego del contrario o provocar su error y la no devolución del móvil, colaborando con el compañero.

Decir que en la sesión que presentaremos, habrá presentes muchas modificaciones de los juegos, siempre con un criterio establecido y buscando objetivos claros, no hacer modificaciones por hacerlas. Para que estas modificaciones sean de importancia pedagógica tenemos que mirar diferentes aspectos: las características básicas del juego creado, son normas y reglas principales e iniciales del aprendizaje. En función de la progresión seguida por los alumnos/as, pueden sufrir más o menos modificaciones, dotando al juego de una variedad estímulos perceptivos, mayor o menor en función de las necesidades de aprendizaje.

Algunas de las cosas que nos ayudan a modificar un juego con el fin de destacar o simplificar una característica de juego son: No se puede golpear el móvil o sólo se puede golpear, en la recepción del móvil, éste debe cogerse, el jugador que tiene el móvil no puede desplazarse o si, los toques que se pueden realizar antes de devolver el móvil.

A continuació presentarem la sessió que vam realitzar juntament amb algunes reflexions que es van donar durant el desenvolupament de la mateixa:

Escalfament

Per iniciar l'escalfament anem a realitzar un joc esportiu de canxa dividida en que no siga molta l'exigència física per què siga un joc d'escalfament:

Aquest joc és un joc esportiu de canxa dividida que ens servirà per l’escalfament. Es formen equips de 5 jugadors. Cada equip  ocupa la seua canxa i formen una fila agafats pels muscles mirant al blau de la paret que continua la línia que separa les dos canxes.

Doncs el primer de cada filera ha de colpejar la pilota amb la mà i que reboti a la paret contraria i caigui al camp contrari. Quan ha colpejat, va corrent al final de la filera i s’agafa dels muscles de l’últim.

La pilota pot donar un bot com a màxim. Si es desfà la filera punt per l’altre equip, al igual que si un equip no la torna o la torna fora.

Dintre de les reflexions que han hagut al finalitzar la sessió per part del professor i alguns alumnes,cal dir que aquest joc en la sessió davant la classe va parèixer més una activitat física que un joc esportiu perquè com es feien molts de punts perquè la gent es soltava de la filera, al final no es tenia en compte les puntuacions. Ha sigut un error ja que haguérem tingut que fer alguna modificació de les regles.

Aquest problema també pot aparèixer en xiquets i nosaltres hem de fer alguna modificació en les regles per què no s’avorreixen. A més, en aquest joc és necessari una bona coordinació òcul-manual i una bona tècnica, que molts xiquets no en tenen.

De les reflexions que han aparegut a la classe mentre es jugava destacar alguna, com la pregunta de on la tiraven si més fluix o més fort i ens han explicat que fluix era per assegurar i molt fàcil de tornar per la defensa i fort era per intentar fer punt però arriscat perquè es podia anar fora. Així que els jugadors anaven jugant amb el risc per tal de fer punt. A més, un alumne ha destacat la cooperació que existeix entre els jugadors.

1º Joc esportiu de canxa dividia

El joc consistix en colpejar una pilota d’espuma i pasar-la al camp contrari que estarà separat de l’altre per una línea a terra per una per a que els rivals no la tornen o fer que la pilota pase la línia de fons del camp rival. Cada equip només tindrà un toc per tornar la pilota a l’altre camp i el podrà fer qualsevol jugador de l’equip.

Farem preguntes al finalitzar el joc per que ens comenten com s’han distribuit i quines estratègies tàctiques són les millors.

2º Joc esportiu de canxa dividida.

Formem equips de 3 persones i juguen dos equips entre ells. De cada equip un agafarà una pala i es col·locarà dins de la pista i els altres fora, l’objectiu del joc es fer que la pilota de tenis que han de pasar a l’altre camp pegue dos bots. Aconseguirem punt si la pilota bota dos vegades en el camp contrari o no ens la tornen al nostre camp. De cada equip coljarà cada vegada un jugador i quan ho fa ha de donar-li la pala al company següent que estarà esperant fora del terreny de joc, només podrà entrar el jugador que té la pala.

Farem preguntes al finalitzar el joc per vore on han llançat i com s’han pasat la pala. Com el camp és estret i llarg intentarem que vegen que el més efectiu és llançar prop de la xarxa perqué està més lluny del jugador que entra i al llançar fluix és més ràpit pegarà els 2 bots.

3º Joc esportiu de canxa dividida

BANCGOL

Dividimos la clase en dos mitades, que serán dos campos. Cada campo estará dividido por la mitad por una línea y en cada uno de ellos se colocan dos bancos tumbados uno en cada fondo del campo. Habrá dos equipos de 6 o 7 jugadores, que se colocarán en su mitad de campo y no podrán pasar a la otra parte. El juego consiste en, con una pelota, y golpeando con la mano, el balón pegue en el banco del equipo contrario. Solo podrá golpear uno del equipo con un solo golpeo. Si el balón golpea en el banco, serán tres puntos, pero si no golpea el banco pero sobrepasa la línea de fondo, se obtendrá un punto. Gana el equipo que más puntos consiga en 7 minutos.

Cuestiones a realizar tras el ejercicio o durante el mismo:

· En que ha cambiado la táctica defensiva y vuestras posiciones respecto al juego anterior. Por qué.

· En que ha variado la táctica ofensiva. Por qué.

· Como se consigue más puntos, golpeando al banco o por los laterales. Por qué.

· Si hay mucha dificultad en realizar un golpeo a la primera, ya que el balón viene rápido del otro campo. Y si esto hacia variar su posición en el campo.

4º Joc esportiu de canxa dividida

En aquest joc com en tots el de canxa dividida hi hauràn dos equips amb el seu propi camp i intentaràn amb un móvil fer punt en el camp contrari buscant els espais lliures sense invadir-lo.

Dividirem la classe per parelles. Cada parella s’enfrontarà a una altra, en un espai rectangular de 4x6 metres de camp propi aproximadament. L’espai vindrà delimitat per cons, per les parets del fons i per una red situada a la mitat entre els dos camps. 

Cada membre de la parella es col.locarà en fila, un darrere de l’altre, al començament del joc. A una parella de les dues, se li assignarà la treta, que s’efectuarà desde el fons de la pista. Bàsicament el joc consistirà en colpejar en qualsevol part dels braços el baló, evitant la red, és a dir, sobrepassar-la. Cada vegada colpejarà un membre de la parella.

Com en qualsevol joc existeixen unes regles En primer lloc, només es podrá colpejar la pilota una vegada per cada equip o parella. S’haurà de llançar el baló entre l’espai delimitat . I per últim, no es podrá colpejar el baló en cap altra part del cos que no siguen els braços.

L’objectiu del joc es intentar buscar els espais lliures en el camp contrari i que l’equip contrari no efectue una devolució del baló. Si la pilota bota en el sòl sense que l’equip contrari puga fer res, es concedirà un punt a l’equip que ha llançat. 

Per altra part si es torna la pilota fora de les línies que delimiten el terreny de joc es concedirà un punt a l’equip o parella que no haja errat en aquest cas. Passarà el mateix si el baló no consegueix sobrepassar la red o es tocat dues vegades pel mateix jugador o parella.

En quina posició es colocaría cada membre de la parella? Per què?

Quina táctica utilitzem per fer el punt?

On llancem? Per què?

Ens colocaríem un al costat de l’altre, o un darrere de l’altre?

Seria una bona tàctica llançar al jugador que acaba de colpejar la pilota, ja que aquest no pot colpejar-la dues vegades consecutives. També, una altra forma lògica de buscar fer el punt seria llançar als espais lliures, es a dir, si el jugador que l’ha de colpejar esta molt retrassat en la pista de joc, podem buscar una deixada, sempre que estiguem prop de la red, ja que és molt més segur. Com també, podem realitzar un ‘globo’ si el jugador està molt prop de la red, per a sorprendre.

Una solució per buscar fer punt i que la parella contraria no ens torne el baló, podria ser el fet de llançar al jugador que ja ha colpejat el baló. Per tant, es pretén obtindre el punt aconseguint que entre els dos membres s’estorben i no puga colpejar el baló aquell que li pertoca.

Com a conclusió, seria molt convenient repetir zones del camp per a obligar als 2 membres de la parella a estar en una zona determinada del camp, per a posteriorment canviar el sentit del joc, jugant més curt o més llarg.

Ens colocaríem ocupant el major espai posible, per a evitar zones descobertes.

Quina forma és més segura de colpejar la pilota? Que penseu?

La forma més segura pensem que seria colpejar el baló amb un toc de dits, ja que et permet sobrepassar la red amb més facilitat i més seguretat que fent-ho colpejant de baix cap a dalt com si férem una recepció de voleyball.

5º Joc esportiu de canxa dividida

Joc de Fut-vòlei

• El joc es realitza a un camp de 20x10 metres dividit per una corda a 1.2 metres aproximadament en dos camps de 10x10.

• Es pot jugar 5 contra 5 o 6 contra 6.

• El material necessari es una corda, una pilota de goma espuma, dos cercols  de plàstic y dos cons.

• El joc te regles similars al vòlei, consisteix en passar la pilota al altre camp i intentar que l’altre equip no torne la pilota o que la torne mal i la pilota isca del camp y utilitzant qualsevol part del cos menys el braç i no fent mes de tres tocs entre tots els membres del equip. A mes a més, aquest joc te la variant de col·locar un membre del equip dins d’un cèrcol amb un con a la mà darrere de la línia de fons oposat on es troba el equip.
• El tanteig del joc serà de un punt si el equip aconsegueix que l’altre equip no torne la pilota o l’altre equip llança la pilota y de 3 punts si un equip fica la pilota dins del con que sosté el company al lloc oposat del camp sense botar en el terra però si es llança al con i falla el llançament es restarà un punt.

Una vegada començat el joc ens vam donar conter ràpidament que era un joc complicat ja que no tots tenien la habilitat de colpejar la pilota amb els peus, per tant no es un joc per a fer amb xiquets  perquè no tindria la continuïtat que es necessària per a un bon joc, a mes a mes, no teníem molt de temps per poder jugar y practicar aquest joc.

De totes formes vam preguntar als jugadors si van decidir per jugar de manera normal sumant de un en un o es van arriscar per llançar al con encara que podien perdre un punt. Les respostes van ser diverses però la majoria es va decantar per arriscar a perdre un punt però guanyar 3.

6º Joc esportiu de canxa dividida

En equips de 5 jugadors, es tracta de passar la pilota a l’altre camp per damunt d’una xarxa que separa les dos canxes.

Per passar-la cal fer un cercle i una mà agafada al muscle del company i l’altra al mig del cercle per, entre tots fer 3 tocs i poder passar-la a la canxa de l’equip contrari.

Per rebre la pilota, el grup ha de desfer el cercle i obrir-se. El baló ha de pegar un bot obligatòriament, no es pot fer els 3 tocs sense que boti una vegada.

Es aconsegueix punt quan l’altre equip es solta i desfà les unions entre els jugadors, no deixa botar una vegada la pilota, la passen a l’altra canxa en menys de 3 tocs, no la tornen i es queda a la xarxa o la tornen fora dels límits de la canxa pròpia.

Després de jugar durant 5 minuts, els vam reunir i vam preguntar algunes preguntes tàctiques. Vam preguntar on la tiraven a l’hora d’atacar, si prop de la xarxa o lluny. Algunes de les seues respostes han sigut de tipus tàctic ja que han dit que de vegades quan estaven lluny la tiraven lluny per col·locar-se una altra vegada al mig, cosa que també relaciona atac-defensa ja que estan fent una acció d’atac pensant en una acció defensiva. A més van assegurar que s’aconseguien més punts tirant la pilota prop de la xarxa que lluny, però també era més arriscat.

També van dir que era importantíssim que s’ajuntaren els extrems ràpidament formant un cercle per tal de fer eixos 3 tocs, ja que sino s’ajuntaven ràpid perdien el punt perquè no aconseguien passar la pilota

Un altre comentari destacable va ser que deien que en defensa, intentaven escampar-se molt pel camp, per tal d’ocupar el màxim d’espai possible, és a dir, després de passar la pilota els extrems s’han d’obrir el màxim per intentar ocupar l’espai.

Després d’aquest temps de reflexió, vam presentar una variant del joc anterior:

 

Es va ficar un aro al mig de les 2 canxes i si la pilota bota al aro de la canxa contraria suma 5 punts. Les altres regles són les mateixes.

Després de jugar 3 minuts més a la variant es van reunir els alumnes per preguntar-los que havia canviat el joc ficant els 2 aros i la resposta va ser que havia canviat completament el joc. Uns van destacar que la forma d’atacar ja que la majoria de jugadors tiraven el baló pensant solament en ficar-la dins de l’aro per l’alta puntuació. 

Sobre la defensa van dir que havia variat molt, ja que s’esperava que la pilota vaja al aro així que els jugadors en la defensa no  ocupaven tant l’espai. Davant aquesta observació, un jugador va dir que el seu equip l’aprofitava ja que com sabien que la defensa s’esperava un tir al aro, feien un tir a un costat ja que no se l’esperaven.

Quasi ningú va destacar el fet de tirar prop o lluny per aconseguir punt, ja que amb aquesta variació era més fàcil aconseguir punt tirant o a l’aro o als costat, ja que la defensa esperava l’aro.

Aquest joc enfocats cap als xiquets pot presentar alguna dificultat tècnica a l’hora de fer eixos 3 passes amb la mà entre el grup, cosa que es pot solucionar introduint alguna variant o canvi de regles, ja que sino el joc no seria fluid. Una característica positiva del joc de cara a la introducció del joc en xiquets és que hi ha molta comunicació entre el grup i cooperativitat.

Conclusió i reflexions

Per finalitzar la sessió ens ha paregut adecuat fer una xicoteta explicació de qué era el que buscàvem amb les preguntes. Les preguntes que hem anat realitzant al llarg de la sessió eren de tipus tàctic, i mitjançant totes elles hem intentat que els jugadors veieren quines eren les accions tàctiques que tenien una major eficàcia. A la sessió és interesant que els jugadors pensen quines són estes accions i nosaltres hem d'ajudar-los amb les preguntes a arrivar a les accions més correctes sense dir-les nosaltres, però una vegada finalitzada la sessió les direm per a qué vegen quines eren i si coincidien amb les idees que ells tenien.
Els principis tàctics comuns a tots els jocs de canxa dividida són

1. Buscar espais lliures (lluny de l'oponente) i/o moure'o per a crear-los. Jugar a esquerra, dreta, llarg (globos), curt (deixades)…
2. Recuperar la posició base. Podría ser el “centre-darrere” de la pista.
3. Buscar i explotar els puntos dèbils del adversari. Al cos, el revés, baix…
4. Fintar (enganyar) i pillar a contrapeu.

La societat en la que vivim està experimentant importants canvis denominats “multiculturals”, en la que conviuen persones de diferents races, cultures i creences.

La educació física té un paper fonamental  en la integració social de xiquets/es d’altres minories ètniques, ja que a través de la música, el joc, l’expressió corporal, la dansa, els alumnes aprenen tècniques deixant de banda actituds discriminatòries, en un context d’igualtat i respecte.

Centrant-nos en el joc com a mitjà socialitzador i integrador de xiquets/es d’altres races i cultures, podem rescatar que autors com Parlebas defenen que els jocs tradicionals són la memòria d’una regió i d’una comunitat.

Per tant un dels objectius principals a conèixer seria que és molt important realitzar jocs i activitats que permeten, per una banda, la integració de minories culturals i per altra part, el reconeixement i la valoració positiva de les diferents cultures (fent jocs d’altres països), afavorint així, actituds de tolerància i respecte, mitjançant jocs cooperatius o d’altres cultures, danses, dramatització i expressió corporal.

Com ja hem dit  els jocs han de permetre i promoure la tolerància a través del coneixement d’altres formes de diversió, s’han de conèixer jocs dels 5 continents del món, identificar les similituds i diferencies entre uns i altres i aprendre a valorar aspectes culturals de context de procedència dels jocs practicats. Per aconseguir açò s’han de jugar a diferents jocs d’arreu del món, com per exemple: “Coger tu cola” (Nigeria), “Gul Tara” (Bangladesh), “Octopus” (Estats Units), “Bolos Humanos” (Reino Unido), etc.

Serà important també al començar qualsevol sessió sobre els jocs del món realitzar una breu explicació sobre el país i el continent a tractar, i les seues costums i peculiaritats més rellevants, així com al finalitzar la sessió que serà important saber ubicar cada joc en el mapa i posar en comú les sensacions experimentades.

També volem mencionar que hem trobat un article en el que parlava d'una investigació que té molta relació amb l'objectiu de la sessió de jocs:

Aquest text està referit a un “experiment” entre persones de moltes nacionalitats de Europa on se’ls ficava a jugar a una espècie de voleï amb una xarxa de 2.22, lo que ells diuen “Ringo” que es un esport que se juga en Alemanya.

Tracta dels jocs de canxa dividida en gent major de 50 anys.  En este text es referia a que les pròpies característiques d'aquest tipus d'activitats: participació alternativa, absència de contacte físic i espais separats, permeten realitzar una sèrie de consideracions metodològiques d'organització de les persones en el joc que les fa perfectament aplicables a les persones majors: jocs de cooperació (1 amb1, 2 amb 2, 3 amb 3 i 4 amb 4), d'oposició (1 *vs 1) i de cooperació-oposició.

Per tant, els “jocs de canxa dividida” poden ser un immillorable recurs d'activitat recreativa i plaent (objectiu psicològic) que inclou requisits condicionals que ens ajuden a reduir i/o prevenir alguns dels efectes negatius que l'envelliment produeix en les persones majors a nivell de salut i, d'altra banda, estem afavorint la relació amb els altres en un clar objectiu social. Aquesta idea és compartida per diversos autors, com Els Santos (2002), que ens afirma que “els jocs en la tercera edat compleix una funció social i cultural ja que afavoreixen la socialització i permeten l'obtenció de plaure i benestar corporal i mental”.

Com a conclusions trauen totes estes que he resumit:

Està demostrat els beneficis dels programes d'activitat física en persones majors. Així com el crear hàbits saludables en les etapes anteriors als 65 anys, amb la finalitat d'aconseguir el major nombre d'anys amb una Qualitat de Vida que ens permeti actuar amb independència i autonomia.

La comunitat científica ha aclarit que cada persona és diferent pero totes son “entrenables”.

Les institucions i els especialistes en aquest nucli de població ens indiquen que els programes d'activitat física han d'incloure exercicis o activitats de resistència (aeròbica), però també centrar-se en potenciar els aspectes cognitius d’aquestes persones.

En aquest sentit, els “jocs de pista dividida” es mostren com un “recurs perfecte d'activitat recreativa i plaent per al treball dels requisits condicionals que ens ajuden a reduir i/o prevenir alguns dels efectes negatius que l'envelliment produeix a nivell de salut i, d'altra banda, estem afavorint la relació amb els altres en un clar objectiu social”.

Les pròpies característiques d'aquest tipus d'activitats: participació alternativa, absència de contacte físic i espais separats, permeten realitzar una sèrie de consideracions metodològiques d'organització de les persones en el joc que les fa perfectament aplicables a les persones majors: jocs de cooperació (1 amb1, 2 amb 2, 3 amb 3 i 4 amb 4), d'oposició (1 *vs 1) i de cooperació-oposició (2 *vs 2, 3 *vs 3 i 4 *vs 4).

Per concluir la exposició hem cregut important posar alguns vídeos que hem trobat en ''Youtube'' que expliquen aspectes i podem aprendre coses mitjançant els vídeo:

Joc moficiat:

http://www.youtube.com/watch?v=zGQ_sfDpQKY

Progressió de jocs modificats:

http://www.youtube.com/watch?v=22d67CYz2hE&NR=1 

Futboltenis:



http://www.youtube.com/watch?v=hvtkS5zJ3Aw&feature=related

Bibliografia i Referències bibliogràfiques

Bibliografia: llibres, articles i direccions de web que hem utilitzat per realitzar el treball.

Devís J. y Peiró C. La iniciació en los juegos deportivos: la enseñanza para la comprensión.

O. Decroly, E. Monchamp. El juego educativo. Iniciación a la actividad intelectual y motriz.

Caillois, R. (1986) Los juegos y los hombres. México: FCE.

Devís, J , Peiró, C. Nuevas perspectivas curriculares en Educación Física: La salud y los juegos modificados.1ª edición. Barcelona: Ed. Inde, 1992. ISBN:84-87330-11-8.

Antonio Gomez Rijo. Deporte y moral: los valores educativos del deporte escolar, de http://www.efdeportes.com/efd31/valores.htm

http://www.efdeportes.com/efd132/juegos-de-cancha-dividida-para-personas-mayores.htm

Recursos bibliogràfics: llibres, articles, direccions de web i recursos que hem trobat que poden estar relacionats amb el tema del treball.

Méndez A. Diseño e intencionalidad de los juegos modificados de cancha dividida y muro.

Devís J., Read B. Enseñanza de los juegos deportivos: Cambio de enfoque.

Devís J. y Peiró C.Orientaciones para el desarrollo de una propuesta de cambio de enseñanza de los juegos deportivos.

Carro R., Brenda A., Castillo G., Bajuelos A.  Generación de Juegos Educativos Adaptativos.

Arráez, J.M.  ¿Puedo jugar? El juego modificado. Propuesta para la integración de niños y niñas con necesidades educativas especiales. 3ª Edición. Proyecto Sur. Granada: ED. Proyecto Sur, 2000. ISBN: 8482549464

http://www.efdeportes.com/efd105/multiculturalidad-en-las-clases-de-educacion-fisica-a-traves-de-los-juegos-del-mundo.htm