6º Joc esportiu de canxa dividida

En equips de 5 jugadors, es tracta de passar la pilota a l’altre camp per damunt d’una xarxa que separa les dos canxes.

Per passar-la cal fer un cercle i una mà agafada al muscle del company i l’altra al mig del cercle per, entre tots fer 3 tocs i poder passar-la a la canxa de l’equip contrari.

Per rebre la pilota, el grup ha de desfer el cercle i obrir-se. El baló ha de pegar un bot obligatòriament, no es pot fer els 3 tocs sense que boti una vegada.

Es aconsegueix punt quan l’altre equip es solta i desfà les unions entre els jugadors, no deixa botar una vegada la pilota, la passen a l’altra canxa en menys de 3 tocs, no la tornen i es queda a la xarxa o la tornen fora dels límits de la canxa pròpia.

Després de jugar durant 5 minuts, els vam reunir i vam preguntar algunes preguntes tàctiques. Vam preguntar on la tiraven a l’hora d’atacar, si prop de la xarxa o lluny. Algunes de les seues respostes han sigut de tipus tàctic ja que han dit que de vegades quan estaven lluny la tiraven lluny per col·locar-se una altra vegada al mig, cosa que també relaciona atac-defensa ja que estan fent una acció d’atac pensant en una acció defensiva. A més van assegurar que s’aconseguien més punts tirant la pilota prop de la xarxa que lluny, però també era més arriscat.

També van dir que era importantíssim que s’ajuntaren els extrems ràpidament formant un cercle per tal de fer eixos 3 tocs, ja que sino s’ajuntaven ràpid perdien el punt perquè no aconseguien passar la pilota

Un altre comentari destacable va ser que deien que en defensa, intentaven escampar-se molt pel camp, per tal d’ocupar el màxim d’espai possible, és a dir, després de passar la pilota els extrems s’han d’obrir el màxim per intentar ocupar l’espai.

Després d’aquest temps de reflexió, vam presentar una variant del joc anterior:

 

Es va ficar un aro al mig de les 2 canxes i si la pilota bota al aro de la canxa contraria suma 5 punts. Les altres regles són les mateixes.

Després de jugar 3 minuts més a la variant es van reunir els alumnes per preguntar-los que havia canviat el joc ficant els 2 aros i la resposta va ser que havia canviat completament el joc. Uns van destacar que la forma d’atacar ja que la majoria de jugadors tiraven el baló pensant solament en ficar-la dins de l’aro per l’alta puntuació. 

Sobre la defensa van dir que havia variat molt, ja que s’esperava que la pilota vaja al aro així que els jugadors en la defensa no  ocupaven tant l’espai. Davant aquesta observació, un jugador va dir que el seu equip l’aprofitava ja que com sabien que la defensa s’esperava un tir al aro, feien un tir a un costat ja que no se l’esperaven.

Quasi ningú va destacar el fet de tirar prop o lluny per aconseguir punt, ja que amb aquesta variació era més fàcil aconseguir punt tirant o a l’aro o als costat, ja que la defensa esperava l’aro.

Aquest joc enfocats cap als xiquets pot presentar alguna dificultat tècnica a l’hora de fer eixos 3 passes amb la mà entre el grup, cosa que es pot solucionar introduint alguna variant o canvi de regles, ja que sino el joc no seria fluid. Una característica positiva del joc de cara a la introducció del joc en xiquets és que hi ha molta comunicació entre el grup i cooperativitat.