Introducció a la Sessió de canxa dividida

Abans d’introduir-nos en la categoria de canxa dividida, categoria que esmenta el model horitzontal comprensiu de J.Devís i C. Peiró enfocat per a un context escolar (per això totes les reflexions i preguntes aniran destinades a l'aplicació d'aquest tipus de jocs a xiquets),  cal deixar clar la definició de joc esportiu, en el qual hi ha regles que dictaminen que un equip guanya i l’altre perd.

Ja centrant-nos en la categoria de canxa dividida, segons la definició de Menéndez un joc esportiu de canxa dividida es caracteritza per que els jugadors o bandes contraries es situen front a front en espais diferenciats i separats per una xarxa (línia, corda o un espai mort) amb l'objectiu de llançar o colpejar el mòbil per damunt d'aquesta, de forma que caigui o mora en el camp contrari o resulti difícil la seua devolució.

Un joc esportiu modificat de canxa dividida és un joc esportiu de canxa dividida en el que es modifiquen algunes regles i s’exageren alguns aspectes tàctics o simplificar exigències del joc.

Les característiques principals són la competitivitat i la existència de diferents canxes.

Com a jocs competitius demanem col·laboració i atenció. Són agonístics segons la classificació de jocs de Caillois (1958), ja que hi ha competitivitat.

Com a jocs que tenen diferents canxes, solen ser 2 (jocs duals), encara que també poden ser de 3 o de 4 canxes.

Juguen un equip contra altre, per tant hi ha un treball en equip, cosa que destaca la cooperació entre els jugadors. Gràcies a aquesta característica podem enfocar alguns jocs als xiquets per tal de millorar la cooperació.

Cal dir que no s’ha de confondre amb els jocs esportius d’invasió, com el futbol. En aquests jocs  hi ha canxes però la meta (objectiu) està a la canxa contraria i s’ha d’intentar arribar passant al camp contrari. Mentre que en canxa dividida no es pot passar a l’altre camp.

Respecte als jocs esportius de canxa dividida enfocats als xiquets, s’han de tractar fent algunes variacions de regles perquè poden existir alguns problemes. Per exemple que els millors jugadors de cada equip se la passen entre ells i els altres no participen. Ací hauríem d’intervindre com a professionals canviant alguna regla perquè si no els que no juguen podrien abandonar.

Un altre problema podria aparèixer quan en un equip s’ajunten els bons jugadors en un equip i que sempre guanyen ells i uns altres sempre perden, cosa que pot donar lloc a que els que sempre són derrotats abandonen l’esport. Per què no passi açò s’ha d’intervindre fent equips equilibrats.

 Els jocs de canxa dividida tenen característiques molt semblants amb uns altres tipus de jocs, els jocs de mur. a continuació exposarem algunes de les carcaterísques comuns als dos tipus de jocs:

1.     Participació alternativa. Les accions de els participants, ja siga individualment, per parelles o en equip, es produeixen de forma alternativa, es a dir, primer un jugador y després l’altre. Per tant, no existeix disputa per la possessió del mòbil, ni pressió sobre el que poseix el mateix, ni tampoc contacte físic entre les adversaris, aspectes més propis dels jocs esportius d’invasió.

2.     Esport d’oposició. Segons Hernández Moreno, els esports de canxa dividida i de mur, es concebien com esports de adversari, es a dir, en tots ells trobem un, dos, o més adversaris en intencions oposades a les nostres. Per altra banda, no sempre trobem implícita la característica de cooperació amb els companys en el joc. Lògicament, en tal cas, les accions del equip deuen sincronitzar-se per a elaborar les conductes ofensives i defensives.

3.     L'espai. Els jocs esportius de canxa dividida es caracteritzen per jugar-se en espais separats. Es practiquen passant el mòbil per sobre de la xarxa, que divideix el terreny de joc en dues semicanxes.

4.      El reglament

     4.1. Objectiu del joc. Es guanya un punt quan el mòbil cau una o més d'una vegada -depenent de les especialitats- en el terreny de joc de l'adversari sense que aquest pugui posar-hi remei o el torni fora dels límits del camp.

     4.2. El mòbil. Pot ser una pilota (de diferents mides i materials), una ploma o volant, una indiaca (diferents modalitats), una pilota estel, un dard un disc volador, un pompó ...

     4.3. El implement o instrument de cop del mòbil també atén a diferents modalitats de raquetes i altres estris: mà, pala, paleta, cistella, tamburello ...

    4.4. El temps de joc. Generalment no es cronometren els partits sinó que es juga a un nombre determinat de tants organitzats en sets o jocs. Això comporta implicacions en el model de preparació ja que el jugador haurà d'estar llest per campionats amb durada indeterminada i en què la condició física no siga un factor limitant.

     4.5. El resultat. En els jocs de canxa dividida no hi ha la possibilitat d'empat en competició. Així doncs, les estratègies traçades pels jugadors o equips hauran de passar obligatòriament per la victòria ja que només aquesta es contraposa a la derrota.

Fonaments tècnics generals. En gran part de les modalitats dels jocs esportius de canxa dividida i de mur l'element tècnic fonamental és el cop (com a gest ofensiu i defensiu). Observem gran similitud en els cops dels esports de raqueta: servei, resta, cop de dreta, cop de revés, rematada, volea...

També mencionarem que en els jocs de canxa dividida poden haver varies estructures:

De colaboración con el adversario (1+1). Se pretende conseguir el mayor número posible de pases, por encima del obstáculo, sin que el móvil caiga al suelo.

· De colaboración con el compañero y el adversario (2+2, 3+3, 4+4). Se pretende conseguir el mayor número de pases posibles por encima del obstáculo, colaborando con los adversarios y el compañero, sin que el móvil caiga al suelo.

· De enfrentamiento con el adversario (1vs1, 2vs2). Se pretende conseguir impactar con el balón en el suelo del terreno de juego del contrario o provocar su error y la no devolución del móvil, no colaborando con el compañero.

· De colaboración con el equipo y enfrentamiento con el adversario (2vs2, 3vs3, 4vs4). Se pretende conseguir impactar con el balón en el suelo del terreno de juego del contrario o provocar su error y la no devolución del móvil, colaborando con el compañero.

Decir que en la sesión que presentaremos, habrá presentes muchas modificaciones de los juegos, siempre con un criterio establecido y buscando objetivos claros, no hacer modificaciones por hacerlas. Para que estas modificaciones sean de importancia pedagógica tenemos que mirar diferentes aspectos: las características básicas del juego creado, son normas y reglas principales e iniciales del aprendizaje. En función de la progresión seguida por los alumnos/as, pueden sufrir más o menos modificaciones, dotando al juego de una variedad estímulos perceptivos, mayor o menor en función de las necesidades de aprendizaje.

Algunas de las cosas que nos ayudan a modificar un juego con el fin de destacar o simplificar una característica de juego son: No se puede golpear el móvil o sólo se puede golpear, en la recepción del móvil, éste debe cogerse, el jugador que tiene el móvil no puede desplazarse o si, los toques que se pueden realizar antes de devolver el móvil.

A continuació presentarem la sessió que vam realitzar juntament amb algunes reflexions que es van donar durant el desenvolupament de la mateixa: